Diumenge 18 de juliol, tornem a Barcelona!

Últim dia de les colònies. Ens ho hem passat tan bé que alguns xiroiencs s’estan plantejant quedar-se a viure als Porxos, a Vilanova de Sau. Ha estat un dia de fer motxilles, trobar objectes perduts, netejar habitacions i sales, fer una darrera remullada a la piscina i escriure dedicatòries a tots els cançoners dels nostres companys i amics. Trobarem a faltar el Pantà de Sau, les muntanyes que ens vigilen i el verd impecable de la nostra casa de colònies. I ara, corbes i corbes fins que arribem de nou a Barcelona, on ens esperen els nostres estimats! Tenim mil històries per explicar! Tornem feliços, esgotats i amb molts amics per retrobar l’any que ve! Wakaa Somaha!

Dissabte 17 de juliol, casament i festa!

Hola a tots! Gràcies a l’audàcia de tots els xiroiencs, ahir a la nit vam aconseguir la carta que en Gran Ploma Punxeguda va escriure per publicar al diari les injustícies que viu el poble Somaha i l’atac que estan a punt de patir per part del Setè de Cavalleria. Aquest matí, ha vingut el periodista del New Ville Post a anunciar-nos que el diari va publicar la carta del cap Somaha i que tots els articles de l’edició d’avui parlen sobre la discriminació dels Somaha i de les acusacions injustes que els fan els habitants de Greenlake Village. Tot seguit, ha aparegut el capità general del Setè de Cavalleria anunciant la retirada de les seves tropes. Tots els xiroiencs n’hem estat molt contents, ja que estàvem molt farts de l’opressió que els soldats ens van fer patir ahir. A la tarda, els grups hem fet les nostres activitats i hem valorat aquests dies que hem passat junts de colònies. Tots estem molt tristos perquè això ja s’acaba i alhora molt contents perquè cada cop ens ho passem millor junts! Abans d’anar a sopar, ens hem posat les nostres millors gales perquè en Billy Joe i la Petita Vaca Somrient (la filla del Gran Ploma Punxeguda) ens han anunciat el seu casament! Així doncs, hem assistit a la gran cerimònia d’unió en matrimoni dels nostres millors amics del Far West i hem fet tots els brindis i les fotos que s’han de fer en un casament com cal. Al final del convit, el senyor alcalde ens ha avisat que, segurament, els nostres vestits lluents i la ballaruca de la festa de la nit atraurien els Baixton, així que havíem d’estar molt a l’aguait! Efectivament, els quatre germans Baixton han aparegut entre cançó i cançó intentant robar algun mocador i alguna arracada! Però, afortunadament, els xiroiencs som molt i molt ràpids i els hem sabut acorralar en un tres i no res. El shèriff de Greenlake Village se’ls ha endut a la garjola abans que no poguessin dir ni mu! Després d’agafar els bandits, ja no hem pogut més i hem fet una gran festa de comiat, amb actuacions de tots els grups d’infants (esquitxets amb el seu Doraemon, espurnes amb el seu Waka Waka, trons amb el seu ball Country i hurakans amb el seu Black Eyed Peas), entrega de diplomes a tots els xiroiencs i música i més música fins tard! Ara cal dormir… Ha estat un dia inoblidable i apoteòsic, amb romanticisme i aventura… I demà cal recollir! Bona nit!

Divendres 16 de juliol, arriba el 7è de cavalleria

Era veritat, els soldats han arribat aquest matí a primera hora i ens han despertat amb tocs de corneta. No hem tingut oportunitat d’escapar! Ens han apressat i ens han fet patir amb “treballs forçats” a diferents espais de la finca. Hem acabat plens de fang i pintura! Més tard han capturat a Gran Ploma Punxeguda, el cap dels Somaha. Sort que en Billie Joe ha complert la seva paraula i ha tornat amb un bon pla per alliberar el cap indi. Ens ha calgut distreure els soldats, robar 2 uniformes, trobar una clau, buscar una barca, ser ràpids, etc. Hem estat un bon equip juntament amb en Billie Joe, l’Hermenegilda i la Petita Vaca somrient (filla del cap indi).

Finalment hem aconseguit el nostre objetiu i hem ajudat el cap índi a fugir creuant l’embassament. Ha estat un èxit, tot i que encara hem de veure que passa amb els Baixtons.

A la nit tal i com ens ha dit Gran Ploma Punxeguda ens ha arribat el seu missatge però ha estat interceptat pels soldats del Setè de cavalleria. Ha estat difícil aconseguir recuperar tots els símbols del missatge amb aquells maleïts soldats per allà. Demà ens caldrà desxifrar-los. Fins aviat.

Dijous dia 15 de juliol, demà arriben els soldats

De bon matí hem tornat a comprovar que estem a Greenlake Village, (això mateix village), és a dir, un petit poble on tot se sap i tot són rumors. Ens ha visitat una veïna d’avançada edat que estava indignada perquè defensàvem als índis i a la filla de l’alcalde. Aquesta señora, la Florilda, deia que els índis eren uns delinqüents i que nosaltres erem els seus còmplices. També ens ha volgut fer creure que l’Hermenegilda no havia estat segrestada sinó que havia marxat de casa per cridar l’atenció. Nosaltres estem convençuts que els índis són amics i els Baixtons havien segrestat a l’Hermenegilda, així que no hem fet gaire cas.

El dia ha seguit amb normalitat: amb els estendors plens de roba a mig eixugar, perquè ja sabem que després de la travessa cal fer la bugada; no hem deixat perdre l’oportunitat de banyar-nos a la piscina; pendre el solet i tots els grups han fet diferents activitats i racons (jocs de taula, "El gran joc del respecte", ginkama "guarra", "matar conills", fer massatges, fer pulseres, etc).

Per cert ens oblidàvem d’explicar que ha tornat a arribar el correu del "Pony Express" per avisar-nos que els soldats del setè de cavalleria arribaran demà o fins i tot abans; i el cowboy Billie Joe ens ha demanat ajuda perquè frenem l’avançada dels soldats i així tenir temps de pujar a la cinglera i avisar els índis de l’imminent l’atac. Així que aquesta nit hem de descansar perquè demà serà un dia llarg i difícil.

Dimecres del 14 de juliol, de nou junts a la casa

El dia ha començat aviat pels que dormien en tendes: fer motxilles, esmorzar, recollir tendes i començar a caminar. Els caminants han arribat per dinar a la casa de colònies, tot i que els ha tocat dinar entrepans. A la casa els esperaven els Esquitxets que al matí han dormit una mica més i han fet jocs d’aigua. La tarda ha estat per desfer motxilles, rentar roba, dutxes i piscina.

A la nit ens ha tornat a visitar el periodista del New Ville Post fent preguntes sobre el rescat de l’Hermenegilda (la filla de l’alcalde). A ella no l’hem tornar a veure des de que l’hem deslligat, ni tampoc al Billie Joe. I ells són els únics que ens poden ajudar a trobar els Baixtons i preparant-nos per la vinguda de l’exèrcit del Setè de Cavalleria.

Dimarts 13 de juliol, segon dia de travessa

Els Esquitxets han arribat a la casa i així han enganyat als Baixton, que han pensat que deixàvem estar això de rescatar a la filla de l’alcalde. Ja que aquest grup ha baixat caminant amb rapidesa des de Tavertet, han pogut gaudir de tota la tarda a la casa de colònies.

Mentrestant, a la cinglera de Tavertet, els Espurnes, Trons i Hurakans han recorregut el camí que va fins el Puig de la Força en busca de la filla de l’alcalde i finalment l’han trobat lligada i l’han salvat. Des del mirador de la cinglera es pot veure quasi tot l’embassament de Sau, la casa de colònies, la punta del campanar de Sant Romà que sobresurt com si estigués a sota els peus, etc. La tarda al terreny d’acampada ha estat tranquil·la: passeig pel poble, futlbol, descans,… i hem sopat amb llum de capvespre, no enmig la foscor com la nit anterior.

Diumenge 11, s’ha escrit un crim

Avui hem tornat a parlar amb el periodista del NewVille Post i ens ha dit que amb tota seguretat els indis seran massacrats. Estem molt preocupats, i per acabar-ho d’arrodonir a la tarda en Billy Joe ens ha explicat que han segrestat a la filla de l’alcalde de GreenLake Village.  Tothom al poble pensa que han estat els indis, però nosaltres tenim molt clar que han sigut els bandits.

Demà anirem de travessa fins al campament dels indis per que ens ajudin a rescatar la filla de l’alcalde i demostrar així que són bones persones i que ells no cometen aquests crims. El periodista ha accedit a ajudar-nos publicant l’història al seu diàri, per ajudar a canviar la imatge dels indis i intentar així salvar-los. Intentarem seguir informant però ja sabeu que a les travesses no sempre podem actualitzar la web.

Avui hem anat a la piscina de roques i hem seguit passant-nos-ho bé aquí a la casa. El nivell del menjar s’ha mantingut alt amb uns suculents canelons, tot i que també mengem verdura i hem tingut algunes dificultats amb uns pésols que no han agradat a tothom. 

Dissabte 10, ens ataquen!!

Avui ens hem llevat i tota la casa estava plena d’unes misterioses lletres “B” en papers, pintades als vidres i miralls, i també en molts dels nens, nenes i monitors de l’Esplai. Alguns nens han acusat als monitors d’estar al darrera dels atacs, quina barbaritat!!!

A la tarda ha vingut el redactor del Newville Post, que ha rebut un missatge via Pony Express. Resulta que el 7è de caballeria de l’exèrcit federal vindrà per atacar als indis i desfer-se d’ells. Estem preocupats, doncs creiem que els culpables dels robatoris i de l’atac d’aquest matí són culpa dels bandits i no pas dels indis.

Avui ha baixat bastant la temperatura i encara hem estat més a gust que ahir. Hem tornat a gaudir de la piscina, i els cuiners ens han deleitat amb els millors plats de les colònies; macarrons i pollastre al forn, amanida d’arròs i mandonguilles. A més l’esmorzar també ha sigut el millor per que avui hi havia embotit.

Divendres 9, Billy Joe i els indis

El nostre amic cowboy Billy Joe resulta que és amic dels indis. Ell creu que la gent parla malament d’ells per tenir un culpable fàcil per a tots els seus problemes. La gent del poble els culpa dels robatoris i assalts, i en Billy creu que en relitat els crims els cometen bandits que s’amaguen a les muntanyes. Demà seguiren investigant l’assumpte!!!

Avui ha fet menys calor que ahir, i protegits per la cremA solar i l’ombra dels arbres que envolten la casa hem pogut passar un molt bon dia.

Us deixem fins demà, que segur que tindrem moltes coses més per explicar.