El text de la setmana – Festucs

Festucaires, ahir vam començar el text de la setmana. Cada dissabte intentarem portar-vos un text, video, imatge, conte… que poguem comentar entre nosaltres i pogueu pensar sobre el tema. A tots els xiroiencs us convidem a llegir-lo i a fer la vostra valoració personal.

Evolucionar formant part d’una comunitat.

Als 17 anys la meva vida era una mica desendreçada. M’havien recomanat deixar el batxillerat en un procés que em va generar molta frustració envers les meves capacitats i que em va obligar a canviar d’entorn i amistats. Aquell estiu vaig fer un camp de treball que organitzaca la FEJC i em van proposar d’anar al Cau del meu barri; hi vaig entrar directament fent de cap. L’agrupament per a mi va ser un repte, un exercici d’autoafirmació brutal. Amb els anys he entès que tots els espais associatius en què he participat niaven reptes: entendre millor allò, millorar aquell aspecte personal… en definitiva, evolucionar.

El catalitzador d’aquests canvis i progressos ha estat el fet de sentir-me part d’una comunitat. Per dues raons essencials: per una banda, a l’escoltisme es creen llaços entre les persones. Hi fas un grup de companys, de gent que estimes i que t’estima, i amb qui creixes. L’altra raó és que estem junts en un projecte que transcendeix els individus que en forment part, però que no pot ser sense cadascú dels qui en formen part. Un projecte de formació de la persona, en una època de la vida en que sents implícita o expliícitament “no pots”, “ja canviaràs”. Una aventura que va de creure en la promesa que les persones podem ser diferents i fer un món més just.

És el fet de treballar amb els altres que ens du a tenir aquesta identitat. La imatge de “treballar en equip” és la d’un grup de persones que saben fer quelcom junts. Però no és una foto estàtica: ser part d’un grup és esforçar-se per entendre l’altre i per fer-se entendre, a cada moment. Sense comunicació no hi ha empatia i sense empatia no hi ha equip. Els lligams de confiança que creem donen significat al “jo amb els altres”: aprenent dels altres i deixant que aprenguin de tu. Sent conscients del valor afegit i les mancances de cadascú, per poder-les gestionar i aportar el millor de nosaltres al grup.

Elena González (Presidenta d’Escoltes Catalans). Revista Estris (200).

PD. Ja podeu trobar les fotos de la setmana passada de castellers.

festucs castellers (74)

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*