Dijous dia 15 de juliol, demà arriben els soldats

De bon matí hem tornat a comprovar que estem a Greenlake Village, (això mateix village), és a dir, un petit poble on tot se sap i tot són rumors. Ens ha visitat una veïna d’avançada edat que estava indignada perquè defensàvem als índis i a la filla de l’alcalde. Aquesta señora, la Florilda, deia que els índis eren uns delinqüents i que nosaltres erem els seus còmplices. També ens ha volgut fer creure que l’Hermenegilda no havia estat segrestada sinó que havia marxat de casa per cridar l’atenció. Nosaltres estem convençuts que els índis són amics i els Baixtons havien segrestat a l’Hermenegilda, així que no hem fet gaire cas.

El dia ha seguit amb normalitat: amb els estendors plens de roba a mig eixugar, perquè ja sabem que després de la travessa cal fer la bugada; no hem deixat perdre l’oportunitat de banyar-nos a la piscina; pendre el solet i tots els grups han fet diferents activitats i racons (jocs de taula, "El gran joc del respecte", ginkama "guarra", "matar conills", fer massatges, fer pulseres, etc).

Per cert ens oblidàvem d’explicar que ha tornat a arribar el correu del "Pony Express" per avisar-nos que els soldats del setè de cavalleria arribaran demà o fins i tot abans; i el cowboy Billie Joe ens ha demanat ajuda perquè frenem l’avançada dels soldats i així tenir temps de pujar a la cinglera i avisar els índis de l’imminent l’atac. Així que aquesta nit hem de descansar perquè demà serà un dia llarg i difícil.

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*