L’empordà

L’empordà

Nascut entre Blanes i Cadaqués                 Mi, La
molt tocat per la tramuntana                               Si, Mi
d’una sola cosa pots estar segur                    Mi, La
quan més vell més tocat de l’ala.                   Si, La

Sempre deia que a la matinada es mataria              La, Mi
però cap el migdia anava ben torrat Si,do#m, La,Si
somriu i diu que no té pressa         do#m,La,Mi,La
ningú m’espera allà dalt               do#m La,Si,La,Si
i anar a l’infern no m’interessa       do#m,La,Mi,La
és molt més bonic l’Empordà.         do#m,La,Si,La

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no s’hi tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa
és molt més bonic l’Empordà.

I quan veig la llum de l’alba
se’m treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*