L’Avi Mariner

Do      lam rem        Sol
Jo tinc un avi amb la barba blanca
     Do       lam
i una pipa encesa 
rem              Sol
que tan sols fa fum, 
     Do        lam    rem        Sol
que m'explica contes de naus perdudes
Do      lam rem    Sol
enmig de les ones. Que estima sols 
    Do        lam    rem      Sol
als peixos, aigües, doncs ha viscut sempre
      Do         lam     rem     Sol
entre barques, platges, encara és ara un 
          Do lam rem Sol
brau mariner. 
 
Quan ell deixa el port, 
inflades ja les veles
per llençar-se a la mar, 
diu Adéu als peixos, no temeu, 
ja sabeu que jo no us faré mai cap mal
i si em seguiu podreu cantar tot seguint 
el ritme de les ones del mar. 
 
Jo tinc un avi...
 
Quan la barca descansa 
surant en les aigües
per les què ha lliscat, 
l'avi es tomba a proa, 
cara al cel, pensant llarga estona
en tot el que ha viscut. 
És feliç somniant que està en un món 

on tot és senzill, com les coses de la mar..

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*